I aquí ens trobàvem aquell dia, sota la direcció sempre pacient i entusiasta del nostre director, David Granato.Comencem amb Corrades de l'exili: "Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res..."
Cantàvem els versos de Pere Quart que també diuen: “A Catalunya deixí / El dia de ma partida / Mitja vida condormida /L'altra meitat vingué amb mi /Per no deixar-me sens vida”. ..... “Avui en terres de França / I demà més lluny potser / No em moriré d'enyorança /Ans d'enyorança viuré”.
Entre el nombrós públic que ens acompanyava, veiem el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, a l’exili des del 2017 per raons de tots conegudes. La cançó agafa llavors tot el seu sentit i la música i la veu esdevenen una abraçada col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada